Aquest cop no faré cap crítica a res ni a ningú. Aquest cop, el que toca, és treure’s el barret davant d’una experiència tant reeixida com la que explicaré a continuació.
De ben segur que a hores d’ara espero que molts dels lectors d’aquestes ratlles, tinguin a les seves llars o als seus autos el CD de La Marató, ja que és una manera de col.laborar i aportar així el granet de sorra per combatre una malaltia tan difosa com el càncer. Convé fer memòria, i recordar les persones, que amb tristesa, ens ha anat deixant per culpa d’aquesta malaltia.
Si ja teniu el CD, un consell us donarè. Tot i que hi ha grans artistes amb les seves grans cançons, avanceu fins a la pista 11. La veritat, és una obra d’art. No només per la qualitat musical de la cançó, que també, ( tot i no ser un especialista d’aquesta matèria), sinó també pel seu vessant pedagògic i didàctic. Quina cosa pot ser motivadora per un nen o una nena, que sentir que allò què ha fet, allò que ha gravat i treballat abans, ara és resultat d’un dels CD’s més venuts de la Unió Europea.
Des d’aquí vull felicitar els seus “creadors”, doncs han sabut idear una proposta solidària i han aconseguit implicar a 1500 alumnes de les nostres escoles en aquest projecte. Així doncs, m’agradaria felicitar al mestre i músic lleidatà David Melgar, per aquesta grata experiència, que juntament amb l’equip docent del CdA Pau Casals, han sabut portar a terme.
Crec que aquesta experiència només és un reflex de les grans experiències que es duen a terme a les escoles, que moltes vegades, per falta d’autoestima d’un professorat que, massa sovint ,es troba sent l’ase dels cops per una banda, o també per les poques ganes de compartir que tenen aquests, per altra banda, fan que sembli poc freqüent experiències d’aquest tipus.
Aquesta proposta demostra, un cop més, que els mestres d’aquest país, quan obrim els ulls, som capaços de fer tirar endavant el nostre alumnat, a partir d’aprenentatges tan vàlids i competencials, com els d’aquesta experiència.
